El foratgeig urbà no és un joc de supervivència: és botànica aplicada amb regles estrictes de seguretat. Abans de collir res, identifica tres fonts fiables per a cada espècie (guia local, taller comunitari, herbari verificat) i descarta zones amb trànsit intens o historial industrial.
Prioritza plantes perennes conegudes — dent de lleó, malva, ortiga jove — i evita bolets si no tens identificació experta presencial. Renta tot amb aigua potable i cuina quan hi haja dubte sobre paràsits.
A Modo Survival compartim mapes col·laboratius per barri: on hi ha moreres, figueres o aromàtiques abandonades. Cada entrada porta foto, data i nota sobre propietat privada o espai públic. Mai collisques en jardins aliens sense permís explícit.
Aquest coneixement complementa, no substituïx, una despensa ben planificada. L'objectiu és reduir pànic i errors quan la logística urbana es ralentix.
